divendres, 18 de febrer del 2011
Taller d'autoestima
dimarts, 6 de juliol del 2010
dissabte, 22 de maig del 2010
GRUP D'AJUDA MÚTUA
Grups d'ajuda mútua
Què son els GAM?
Els GAM son grups de persones que s’uneixen per a compartir un mateix problema de salut o una mateixa situació, amb la finalitat d’ajudar-se i millorar la situació personal i col·lectiva de repercussió social.
En aquests grups es dona suport emocional i es comparteixen informació i experiències; en ocasions també es realitzen activitats socials, es ofereixen serveis i recursos, i es sensibilitza a la població dels seus problemes o situacions comunes.
L’ajuda mútua és un recurs comunitari i una de les xarxes de participació que cada vegada es desenvolupa més com teràpia complementària a altres tipus de tractaments. Pot donar-se d’una persona a una altra afectada pel mateix problema, i en reunions informals o en reunions de grup (amb o sense professionals.)
Un GAM o Grup d'Ajuda Mútua és un grup de persones que:
· Comparteixen un problema de salut o una situació social comuna.
· Que es reuneixen per fer alguna cosa per a millorar aquest problema o aquesta situació.
· Que es donen suport i informació en aquestes reunions de grup.
· Que treuen un benefici personal i/o col·lectiu i de repercussió social.
El seu objectiu és donar-se suport i serveis materials o emocionals per tal d'alleugerar a la persona afectada, als seus familiars o als seus cuidadors.
És un recurs social i sanitari, on les persones afectades d'alguna malaltia, conflicte personal o situació especial, poden trobar una ajuda adequada a la seva necessitat.
Com funcionen els grups d’ajuda mútua?
De tu a tu. Moltes vegades l’ajuda és individual, d’una persona cap a un altre també afectada pel mateix problema, bé per contacte directe o bé per telèfon.
En trobades informals. Són els contactes espontanis de les persones afectades per una malaltia o bé dels seus familiars a les sales d’espera, en els llocs de tractament, etc.
En reunions de grups. Les persones afectades per una malaltia es reuneixen no necessàriament en presència d’un professional, com no sigui que algú el sol·liciti en una determinada reunió. Entre ells troben comprensió i suport, i el fet de no estar dirigit per una persona externa al grup els fa més responsables del control de la seva salut i els dóna més autonomia.
Tipus de grups d’ajuda mútua
Hi ha una gran varietat de grups d’ajuda mútua. Aquests grups poden estar constituïts tant per les persones afectades per una mateixa malaltia o problema com pels seus familiars o cuidadors. Alguns grups d’ajuda mútua se centren al voltant d’una malaltia crónica, un succés únic, altres grups d’ajuda mútua acullen persones amb un problema de comportament personal a les quals els és molt difícil fer un canvi d’estil de vida aïlladament. Darrerament han proliferat els grups d’ajuda mútua de persones que pateixen problemes psicosocials (per exemple separació de la parella, dol, pèrdua d’un fill, problemes creats per la vellesa, recent sortits de la presó, de l’hospital, soledat) o bé un problema generat per la pròpia societat (marginació per la delinqüència, homosexuals, minories ètniques), però la diversitat d’aquests grups es va estenent cada vegada més.
Objectius dels grups
És important que el grup d’ajuda mútua es marqui la seva finalitat i que sigui el mateix grup qui decideixi què vol fer. Les activitats que es marquen els grups dependran dels interessos i de les aspiracions dels seus components
Motius per incorporar-se a un grup
El motiu per incorporar-se a un grup d’ajuda mútua és diferent per a cadascun dels seus membres. Els participants del grup d’ajuda mútua tenen oportunitat no només de discutir els motius, els desigs i les expectatives que els han portat a reunir-se, sinó també les seves preocupacions, les seves angoixes i les seves contrarietats. Els motius poden ser diversos
Funcions de un grup de ajuda mútua
Facilitar i intercanviar informació: Es pot facilitar informació entre els membres del grup d’ajuda mútua. Per informació s’entén l’intercanvi de les pròpies experiències i coneixements entre els membres del grup d’ajuda mútua. Es poden minorar els coneixements sobre noves formes de tractament o rebre informació d’un problema concret, que pot adquirir-se invitant 'experts' al grup d’ajuda mútua. En aquest intercanvi d’experiències s’alleugen i suavitzen problemes. A més a més, a través de la informació que es rep es coneixen contactes i recursos. La informació al públic pot ser útil a les persones que es troben en la mateixa situació i no tenen el suport del grup d’ajuda mútua, perquè no coneixen la seva existència per posar-los en contacte. També és important donar a conèixer al conjunt de la població les necessitats especials dels afectats per un problema determinat: és el que fan els disminuïts físics quan demanen la supressió de barreres arquitectòniques.
Suport emocional entre els seus membres: Per suport emocional s’entén el fet de saber escoltar i de veure un altre que pateix el mateix problema o un problema semblant o més greu. Aquest suport es dóna durant les reunions del grup d’ajuda mútua, però moltes vegades també es dóna fora del grup, sovint parlant per telèfon, per carta... Aquest suport pot ser permanent o bé puntual durant les situacions de crisi. Aquest aspecte pot ser l’essència del grup d’ajuda mútua, o pot afegir-se a l’activitat o activitats del grup.
Organització d’activitats socials: En alguna ocasió pot ser que el grup organitzi algunes activitats socials determinades entre els seus membres. Per exemple l’organització de col·loquis, o de cursos de treball cognitiu. Els serveis se’ls poden donar els membres entre si, atès per voluntaris o bé per professionals.
Defensar interessos: Ja que el grup té uns trets comuns, quan no té cobertes certes necessitats, pot emprendre accions per fer-se conèixer a les autoritats i a l’opinió pública. La forma d’exercir aquest dret pot ser dirigint una carta i fent una petició formal a l’autoritat pertinent, per a un assumpte concret
dimecres, 5 de maig del 2010
dissabte, 10 d’abril del 2010
dimarts, 16 de juny del 2009
Reflexions de Maig
CARPE DIEM
El que podriem traduir com a :
" Viu el moment "
" Aprofita el dia, no confiïs a demà "
dimecres, 22 d’abril del 2009
La Presió Arterial factor de risc nº 1
La Presión Arterial
La presión arterial la necesitamos todos. Sin ella, la sangre no podría circular a través del cuerpo. Y sin un aporte continuo de sangre, nuestros órganos no recibirían el oxígeno y nutrientes que necesitan para funcionar. Por lo tanto, es importante aprender cómo mantener la presión arterial a un nivel saludable.
¿ QUÉ ES LA PRESIÓN ARTERIAL?
El término “presión arterial” se refiere al nivel de “fuerza” o “presión” que existe en el interior de las arterias. Esta presión es producida por el flujo de sangre. Cada vez que late el corazón, sube la presión. Y entre latidos, cuando el corazón está en reposo, esta presión vuelve a bajar.
¿QUÉ SIGNIFICAN LAS CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL?
Cuando un médico habla del nivel de presión arterial, menciona dos cifras.
El primer número, o el mayor, se refiere a la presión que existe en las arterias cuando late el corazón (sistólica).
El segundo número, o el menor, se refiere a la presión que existe en las arterias entre latidos del corazón (diastólica).
Cuando se anota la presión arterial, el número que representa la presión sistólica precede, o se pone por encima de, el número de la presión diastólica. Por ejemplo: 117/76 (117 sobre 76); sistólica = 117, diastólica = 76.
¿CÓMO SE DEFINE LA PRESIÓN ARTERIAL ALTA (O HIPERTENSIÓN)?
La presión arterial alta (o hipertensión) en los adultos se define como una presión sistólica igual o superior a 140 mm Hg; o una presión diastólica igual o superior a 90 mm Hg.
Prehipertensión ocurre cuando la presión sistólica está entre 120 y 139 o la presión diastólica está entre 80 y 89.
¿CÓMO SE DESARROLLA LA PRESIÓN ARTERIAL ALTA?
El corazón bombea la sangre por las arterias para suministrar oxígeno y nutrientes a todos los órganos del cuerpo. La sangre a su vez regresa al corazón mediante las venas.
Con cada latido, ciertos impulsos nerviosos provocan que las arterias se ensanchen o se contraigan. Si estos conductos se ensanchan, la sangre bombeada fluye libremente. Pero si las arterias se contraen, el flujo de sangre es restringido, de ahí que suba el nivel de presión interna contra las paredes de las arterias. De ser éste el caso, el corazón debe esforzarse más, y con el tiempo las arterias se dañan por el resultante aumento en fricción interna. Lesiones de las arterias que aportan sangre a los riñones y cerebro pueden afectar a estos mismos órganos.
¿CUÁLES SON LOS SÍNTOMAS?
Por lo general, no hay síntomas.
El corazón, cerebro y riñones pueden soportar un aumento en presión por mucho tiempo sin que se produzcan molestias en el cuerpo. Por eso se llama “el asesino silencioso” – porque es posible padecer esta condición por años sin percibir síntomas. Pero sin duda alguna, la presión arterial alta perjudica la salud y debe tratarse. La presión arterial alta es un factor de riesgo importante para los ataques al cerebro, los ataques al corazón, la insuficiencia cardíaca, y la insuficiencia renal.
¿QUÉ CAUSA LA PRESIÓN ARTERIAL ALTA?
En 90 a 95 por ciento de los casos de presión arterial alta, no se conoce la causa. Cuando la causa no se puede identificar, se llama hipertensión esencial o primaria. En el restante 5-10 por ciento de los casos, cuando la causa es conocida, se describe la presión arterial alta como secundaria. Factores que contribuyen a la presión “secundaria” incluyen:
Anormalidad del riñón.
Anormalidad estructural de la aorta (vaso sanguíneo grande que conduce al corazón) existente desde el nacimiento.
Constricción de ciertas arterias.
¿A QUÉ EDAD SE PRODUCE LA PRESIÓN ARTERIAL ALTA?
La presión arterial alta se presenta principalmente en personas mayores de 35 años, aunque puede también presentarse en los adultos jóvenes, los niños, e incluso los bebés.
¿QUIÉN LA PADECE?
La presión arterial alta es más común en los afroamericanos, pero este padecimiento se presenta en personas de cualquier raza u origen étnico.
Contrario a lo que comúnmente se cree, tener hipertensión no necesariamente implica ser una persona tensa, nerviosa o hiperactiva. Una persona calma y relajada por naturaleza puede también padecer la presión arterial alta.
Con frecuencia, la hipertensión es de origen congénito (o hereditario), aunque también hay muchas personas que, a pesar de tener una historia familiar de presión arterial alta, nunca la desarrollan.
En las personas con diabetes mellitus, gota, o enfermedades del riñón, la probabilidad de desarrollar la presión arterial alta es mayor.
¿Y QUÉ DE LA PRESIÓN ARTERIAL BAJA?
Dentro de ciertos límites, cuanto más baja sea la medición de presión arterial, tanto mejor. Por lo general, la presión arterial no se considera demasiado baja a menos que existan síntomas, como mareo o desmayo. En ciertos estados, es posible que la presión arterial sea demasiado baja. Unos ejemplos son:
Ciertos trastornos nerviosos o endocrinos
Reposo en cama prolongado
Reducción en volumen sanguíneo debido a hemorragia severa o deshidratación
La presión arterial menor de 120/80 mm Hg se considera idónea. Niveles por arriba de esta cifra aumentan el riesgo de enfermedad cardiovascular. Si tiene presión arterial inusualmente baja, hágase una revisión médica.
¿CÓMO NOS DAÑA LA PRESIÓN ARTERIAL?
Simple y sencillamente, la presión arterial alta causa que el corazón se esfuerce más que lo normal. Así, se incrementa la probabilidad de que se lesionen las arterías o el corazón. La presión arterial aumenta el riesgo de ataques al corazón, ataques al cerebro, insuficiencia renal, trastornos oculares, insuficiencia cardíaca congestiva y aterosclerosis.
Si no se trata la presión arterial, el corazón debe trabajar cada vez más para bombear sangre y oxígeno a los órganos y tejidos del cuerpo. Si se ve obligado a trabajar más que lo normal a largo plazo, el corazón suele engrandecerse y debilitarse.
La presión arterial alta también daña las arterias y arteriolas. Con tiempo, éstas se cicatrizan, se endurecen y pierden elasticidad.